Una mica d’història…

 

Han passat ja 17 anys  d’ençà que Babiweb va obrir les seves portes, una llar d’infants a Fontpineda que complia amb els objectius per la qual s’havia creat, un espai d’aprenentatge i estimulació per les etapes més primerenques.

L’acollida va ser fantàstica i l’experiència d’aquests anys ha estat molt enriquidora tant en el camp personal com en el camp professional.

Babiweb va ser l’inici de tot, un inici valent i compromès per oferir una educació de qualitat en l’etapa més important del desenvolupament d’una persona: l’etapa 0-3 anys.

Sempre he pensat que l’educació i la ciència han d’anar de la mà, i així com la ciència avança cada dia, l’educació no es pot quedar endarrere i necessita també que els mestres tinguin una formació constant, ja que molts dels avenços científics poden ajudar a millorar metodologies  pedagògiques com s’està demostrant arreu del món.

Les prestigioses investigacions i els seriosos estudis sobre el cervell humà i el seu desenvolupament, la localització de diferents zones, la capacitat de suplència d’alguna d’elles i sobretot, la gran possibilitat de creació de moltes i bones sinapsis entre neurones a partir de l’estimulació, en els 3 primers anys de vida d’un nadó, em portaren a desplaçar-me fins a Filadèlfia per aprendre de Glenn Doman i tot l’equip que treballa als “Instituts for the Achievement of Human Potencial”.

El que vaig veure i aprendre allà va ser increïble i em va canviar la vida.

Aquest va ser l’horitzó,  el primer que se’m va obrir amb molta força i que em va acompanyar durant tota la trajectòria de la nova l’escola.

Però, cap realitat seriosa se sustenta, sense una teoria ferma, per això per acabar de vertebrar el projecte, vaig conèixer la formació d’estimulació primerenca que oferia als mestres interessats en el tema, el Col.legi Montserrat de Barcelona, com a referent educatiu del nostre país.

La formació a càrrec de la Dra. Núria Sánchez  i la Mare Montserrat del Pozo, protagonista indiscutible en el canvi del paradigma educatiu en l’àmbit mundial, que part de la seva formació també havia estat als Instituts de Glenn Doman  a Filadèlfia.

Conèixer personalment a la Mare Montserrat del Pozo va ser tota una inspiració de focus, energia, convicció i caràcter. L’única manera de seguir-la actualment és a través de les xarxes i en les formacions que fa a Bcn, ella està constantment  viatjant  arreu del món per compartir la seva visió de l’educació i sobretot per seguir amb les seves inesgotables ganes d’aprendre.

En aquesta primera etapa, vaig tenir el privilegi d’assistir a l’Escola de Pares de l’escola, amb el meu nadó, i l’experiència va ser reveladora, professionalment, però més important, com a mare.

Vaig poder protagonitzar en primera persona, unes jornades d’estimulació, gateig, l’arrossegament, els bits, el programa psicomotor, els vestibulars,  i la natació… I el més important, veure com tant el meu fill com jo gaudíem junts amb cadascuna de les activitats proposades.

El projecte professional i personal era ja fonamental i irrenunciable, estava en el bon camí.

Gestant un projecte

Els grans projectes s’endevinen  amb la imaginació, es conceben a poc a poc, i si s’arriben a posar en marxa, sembla un procés del més normal, però sempre són fruit de molta dedicació, constància i treball dur.

Un projecte no comença com alguna cosa tancada, quasi sempre es tracta d’una idea que s’obre camí  cada vegada amb més força i insistència en el pensament i que s’enriqueix amb tot allò que convergeix amb la idea motora, va cobrant forma a mesura que es dóna la resposta adequada a una inquietud, preocupació o necessitats reals, ja que cada dia, com a mare de família nombrosa podia veure les grans mancances  del nostre sistema educatiu en totes les etapes, d’Infantil a Batxillerat.

En les diferents escoles visitades al llarg d’aquest temps, he comprovat de primera mà els resultats d’introduir a l’aula eines pedagògiques molt potents.

Moltes d’aquestes eines em semblaven idees brillants per proposar a l’aula, però pels nens de Babiweb, l’etapa 0-3, eren massa petits, hi ha altres metodologies més efectives.

Vaig decidir que serien opcions molt vàlides per a nens més grans, opcions molt vàlides que de moment es quedaven a la “incubadora”.

I va ser així com moltes de les oportunitats d’aprenentatge s’encaminaven cap a Babiweb i es feien realitat a curt termini i altres es direccionaven cap a la nova escola, ara, Anne Sullivan International School (ASISB) un projecte latent que des d’un inici començava a bategar amb força.

Grans pensadors i professionals de l’educació també  han donat l’orientació que buscava pel centre.

El Professor Malaguzzi, va crear a la ciutat Reggio Emilia, Italia,  unes escoles amb una filosofia innovadora, en la seva obra volia “assegurar el potencial i la creativitat de tots els nens, reconeixent-los com a subjectes de dret i portadors d’una cultura pròpia i autonomia”.

Aquesta visió confiada en el potencial del nen, el seu desenvolupament a partir de l’art, l’experimentació i l’atenció en els processos encaixava molt bé dins de la filosofia tant de Babiweb com d’ASISB  així que Loris Magaluzzi és un dels autors amb qui ens sentim plenament identificats.

Però no és l’únic;  Piaget, Pestalozzi, Montessori, Gali, el filòsof  Jose Antonio Marina, Sinichi Suzuki, Dra. Salazar, el Dr. M. Kovacs, M. Montserrat del Pozo, Dr. Reuven Feuerstein, Howard Gardner amb la teoria de les intel·ligències múltiples, Bruce Campbell, David Perkins, Ken Robinson, Rita Pierson, Lisa Verkerk, i   molts d’altres autors a través de les seves investigacions, i la posada en marxa de les seves teories en escoles on el resultat ha estat un èxit, han fet una magnífica aportació al món educatiu i que hem recollit com un regal preciós per la filosofia del centre.

Tots ells han aportat el seu coneixement i amb la seva experiència, han vertebrat de manera sòlida i en una direcció ben definida el nostre projecte,  la confluència de les seves aportacions i la riquesa d’un gresol de talent, fa de l’escola ASISB, sigui única i que construeixi dia a dia, la seva pròpia identitat.

L’objectiu és clar, que tots els alumnes puguin aconseguir un bon aprenentatge a tots els nivells que els hi serveixi per a la vida, a través d’un caràcter creatiu, un autoconeixement, una preparació i una actitud proactiva.

Adaptar els continguts convertits en projectes, oferir les possibilitats  per ajudar a desenvolupar els talents

de cada alumne, potenciant els que ja són forts, introduir noves matèries, inclús a elaborar un material didàctic propi de l’escola que doni resposta a les necessitats detectades.

Un currículum diferent exigeix altres metodologies.

Fonamental és l’aprenentatge, però també és imprescindible, saber pensar, i això es pot aprendre, per això a l’escola  introduirà la matèria del Pensament Crític i Creatiu, tal com el presentan el Dr. R. Swart i el Dr. Perkins.

Pensar i pensar bé, és fonamental, i aquest pensament s’ha de fer visible  a través de les rutines de pensament “Visible Thinking” de la professora Lisa Verkerk.

Treballar per projectes de Comprensió, per projectes d’Intel.ligències i per projectes per Competències  serà el camí per aconseguir la contextualització i la part multidisciplinària de l’aprenentatge.

Tots aquests avenços en el concepte d’aprenentatge, han canviat fonamentalment tant el paper del professor com el de l’alumne. No hi ha alumnes passius  a les aules de l’escola, no hi poden ser, ells són els protagonistes del seu aprenentatge i el professor es converteix en el seu acompanyant, el seu guia que coneix i valora cada alumne i li proposa el millor per ell.

Un dels molts avantatges que té l’escola ASISB, és que des del seu inici ja no està organitzada com les escoles tradicionals de tota la vida;  grup/aula, ja que això no és viable pel treball amb les noves metodologies.

Les escoles que s’han sabut adaptar, han hagut de fer una transformació profunda començant per la distribució dels espais, i no em refereixo a canviar les taules de lloc.

El concepte bàsic són espais flexibles, espais que es mouen.

El Professor Thornburg, inspira la distribució dels espais educatius en el seu treball “Campfires in Cyberspace” on amb metàfores molt il·lustratives, parla dels espais adequats per l’aprenentatge:

  • Espais “font” on és possible “beure” informació dels companys o d’un professor
  • Espais “cova” aptes per la reflexió personal.
  • Espais “àgora” espai gran per debatre temes amb un grup gran.
  • Espais de trobada, espais al voltant d’una tauleta, uns coixins o un sofà.

“Perquè s’aprèn per a la vida…Els espais on s aprèn han de ser semblants també als espais de la vida.”(Thornburg)

La flexibilitat i transparència de les parets a ASISB, quan aquestes parets a més a més parlen de què i quant s està fent .

Les parets i els passadissos són instruments d’aprenentatge, perquè són memòria pel qui les llegeix, i alhora poden ser un estímul a la pregunta.

La qualitat de tot el que es penja tant a les parets com als passadissos, serà tot un repte, ja que perquè funcioni serà una exigència constant. Està previst un equip rotatiu d’alumnes que vetlli per aquesta exigència.

És necessari afegir que aquesta escola, és una realitat gràcies al fet que hem tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà, com es treballa a les millors escoles al voltant del món.

Finlàndia, Austràlia, Estats Units, Canadà, Suècia, França, Anglaterra, Barcelona… A partir d’aquest coneixement, no cal inventar res, senzillament analitzar i utilitzar el que està donant bons resultats i seguir millorant en aquesta direcció.

El compromís d’ASISB és treballar seriosament  per oferir una educació de qualitat, creiem fermament en el valor afegit de la nostra proposta educativa i apostem per ser una escola de referència, voldrà dir que hem  fet bé la nostra feina.